Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Si de grans ens pregunten què volíem ser de petits, poques vegades s’han complert els somnis d’infància i hem acabat sent allò que ens ha permès la vida i les circumstàncies. Això no és pas dolent quan, d’adult, vius enamorat de la teva feina, tens clar que aquesta és vocacional i vols que duri per sempre.
El Jordi Inglés ha obert una web on ofereix tots els seus serveis a empreses però també a particulars.
El cas del Jordi Inglés, altafullenc nouvingut fa un parell d’anys, té molts paral·lelismes amb tot això que comento. De fet, ell és l’exemple més clar que podem arribar on ens proposem. Amb 19 anys no sabia quin camí agafar i ara té tot el camp per endavant gràcies a una feina que l’omple i l’apassiona. El Jordi és jardiner i professor de la matèria des de fa anys. Si voleu crear un hort a casa, teniu dubtes amb el cultiu i creixement de les plantes o altres petits problemes “naturals”, ell té la solució. En aquesta entrevista, doncs, abastem la cultura del contacte amb la natura que sempre ens acaba ensenyant moltes coses.
Jordi, com vas començar a fer de jardiner? D’a on et ve aquesta passió que s’ha convertit en la teva feina?¨
Vaig començar amb 16 anys, treballant per a un amic del meu pare. El pare era paleta i a mi no m’agradava el seu ofici. Treballar de jardiner m’omplia més, era a l’aire lliure i, de retruc, em permetia pagar els estudis. Jo anava per a enginyer elèctric, però quan vaig arribar a la universitat, no em veia amb una bata blanca i apuntant dades en una de les petroquímiques de la zona. I amb aquest desengany, m’arribà la primera feina grossa per a netejar i preparar els jardins del habitatges que construïa una empresa de Castelló per les zones del Baix Camp i Tarragonès. Amb un bon amic vam muntar una petita empresa i així va començar tot.
T’ho pensaves de jove que acabaries sent jardiner d’ofici?
De jove mai tens clar on vols anar a parar, i jo menys, que amb 19 anys no tenia cap titulació oficial. I com et deia abans, d’una necessitat per a poder estudiar en va sortir un ofici i unes immenses ganes d’aprendre sobre la jardineria.
Què és el què més et captiva del món de les plantes, el jardí, la natura…?
Sense cap mena de dubte, la diversitat. Un jardí no solament són flors i arbres. Hi tenim insectes, animals, fongs, bacteris… Tota una eclosió de vida que et captiva i que et sorprèn gratament un cop entens la seva complexitat
Fa anys que vas iniciar-te en la docència. Perquè vas fer aquest pas i què t’ha aportat?
La possibilitat d’exercir en la docència em va arribar de forma sobtada. Amb 35 anys, treballava en una empresa de jardineria de Tarragona, com a encarregat d’un equip de 12 treballadors. Una bona feina, i un dia es va acabar.
Buscava feina i vaig anar a parar al Servei Municipal d’Ocupació de l’ajuntament de Tarragona, on cercaven un docent- encarregat per portar un grup de persones en treballs de prevenció d’incendis a les urbanitzacions de Tarragona. Aquí em vaig adonar que mostrar la meva passió cap a la feina motivava al personal amb qui treballava.
I gràcies a la confiança del ja desaparegut Josep Maria Iago, cap de l’SMO en aquella època, vaig retornar a l’estudi per les tardes, a l’IES de Jardineria de Reus, on amb 38 anys, obtenia la titulació de tècnic superior i ampliava els meus coneixements. I l’equip de l’SMO, amb l’Aurora de la Torre al davant, va continuar confiant amb mi i permetent que jo continués formant-me en altres camps.
És aquí on vaig veure la meva passió: fer que persones amb grans carències poguessin aprendre jardineria, treballs forestals o agricultura ecològica.
Treballar amb col·lectius vulnerables em va obrir els ulls, i l’ànima. Quan veus que passen els anys i et trobes algun d’aquells nois o noies als que vaig poder encuriosir en el món de les plantes, i et diuen que les coses els hi ha canviat, que tot els hi va millor… et sents agraït, ple i veus que ajudar als altres sí té un sentit.
Imatge del Jordi en la seva vessant de professor.
És complicat transmetre aquest ofici als alumnes, tenint en compte que parlem d’una feina molt vocacional?
Penso que qualsevol feina ha de ser vocacional, o t’agrada o has de procurar que t’agradi. Treballar a disgust no és bo per a ningú. Amb les classes, no pretenc ensenyar, procuro que els i les alumnes despertin la curiositat per aprendre, que es sorprenguin i que es motivin per a trobar les respostes i el coneixement. Faig de guia, res més. Si hi ha interès, és ben fàcil.
Treballar a l’aire lliure què ens aporta als éssers humans? Quins beneficis té a nivell laboral?
Una sensació de pertinença al medi. Respires aire “pur” i pots sentir les olors de la natura. No ets entre quatre parets, per tant, la sensació d’aclaparament no existeix. Treballar a l’exterior ens fa trencar amb la rutina i ens estimula els nostres processos mentals a l’hora de ser més creatius.
També et beneficies de la llum del sol. L’exposició a la llum solar augmenta els nivells de serotonina i, per tant ens millora l’estat d’ànim, calma i ens incrementa la concentració.
Però sobretot, és el fet de trencar la rutina. El treball exterior és ple d’imprevistos: calor, fred, pluja.. Obtens un ambient més dinàmic amb els canvis de llum, els animals, la caiguda de les fulles, etc. No et pots avorrir.
Els darrers anys, el número de persones que volen crear un hort a casa ha anat en notable creixement.
Amb l’arribada del Covid les coses van canviar. El teu sector va ser un dels més afectats i has hagut de reinventar-te. Com t’ha afectat l’època del confinament i de la pandèmia?
Estava impartint un curs a Reus i ens van dir que cap a casa. No sabia quan podria retornar a les classes, tampoc quan cobraria les factures ni si podia treballar en res, tot era imprecís i sobtat. Els diners s’exhaurien i tot començava a trontollar, doncs tot just feia dos mesos que havia arribat a Altafulla i els pocs estalvis que tenia van anar a parar en trasllat, fiança del lloguer i mobles pel pis.
Quan ens van deixar anar a treballar, jo no entrava dins dels oficis permesos i vaig trucar al gestor per a que em donés d’alta com a jardiner. Vaig anar fent fins que van aixecar el confinament.
Quines conclusions n’has extret d’aquells mesos de tancament en què la natura va respirar, tot i que fos breument, sense tenir l’abús al qual la sotmet l’home a diari?
Jo nedo al mar tot l’any i, evidentment, amb el confinament era impossible. El primer dia que vaig poder entrar al mar, puc assegurar que hi havia més peixos, era impressionant. I per la televisió i per les xarxes corrien vídeos d’animals salvatges que s’apropaven a les cases o a les ciutats.
La Natura ens va avisar de que s’ha de ficar fre a aquest estil de vida tant atrafegat, brut i mancat de sentiments. I què hem fet? Res. Tornem a contaminar, a col·lapsar el sistema i a esperar que peti tot. I aquest cop no serà un virus el que ens malmetrà, sinó la nostra equivocada forma d’entendre la vida.
La sortida al moment de crisi, per part teva, ha estat crear la web www.profedejardineria.com i oferir els teus serveis a domicili. Perquè has fet aquesta aposta?
Mentre feia treballs de jardiner, durant el confinament, em va venir al cap la possibilitat d’ensenyar als clients a cuidar-se ells mateixos el jardí. Ho vaig proposar a algunes famílies i els hi va encantar la idea. Vaig adonar-me que hi ha una part dels clients de jardineria que volen aprendre a cuidar el seu jardí i gaudir d’aquesta sensació de benestar al treballar a l’aire lliure.
El Jordi ofereix tot tipus de serveis d’assessorament i ensenyament vinculats amb la jardineria.
Quins resultats en treus de moment? Quina resposta has tingut fins ara?
Tot inici és lent i costa arribar a les llars, però el boca a boca comença a funcionar. I a més, el fet de mostrar la web a xarxes professionals (Linkedin) ha fet que empreses de formació d’altres zones com Barcelona, es fixin amb mi i em demanin oferta per a impartir formacions a treballadors del ram.
Quins tipus de serveis ofereixes i quins són els més demandats?
Ofereixo tres paquets formatius de 3 hores, on s’adquireixen els coneixements i les adreces necessàries per a poder cuidar un mateix del seu jardí. Per a què saber com és un jardí japonès o cal aprendre tot en ficologia vegetal per a tenir bé el teu jardí? Cal saber-ho tot en jardineria? No, solament allò que tinc a casa, aprens coneixent allò que tens, és molt fàcil i dinàmic.
Imagina’t que vols podar un arbre del teu jardí i mai ho has fet. Pots començar a mirar llibres de poda, comprar-te eines, però saps quin arbre tens? Saps si necessita poda o no? Quan s’ha de fer? Tens la tècnica per a fer un tall en una branca, i on, i com? Doncs em truques o reserves cita, vinc i sabràs fer-ho en un matí o una tarda.
També pots contractar-me per hores i preguntar tot allò que creguis que pot ajudar-te en el treball de mantenir el jardí. I si vols fer un bon regal, tinc el pack regal.
I quin perfil de client tens?
Sobretot famílies amb canalla, on tots gaudeixen de les tasques del jardí i amb moltes ganes d’aprendre a cuidar-lo. O adults que veuen el jardí com una teràpia relaxant, amb ganes de conèixer sobre les plantes. I també els que volen un petit hort d’autoconsum, com a opció a passar per la botiga, disposant de productes frescos i sense cap producte químic. En resum, tots aquells que gaudeixen o volen gaudir cuidant el seu jardí.
Al llarg de la seva trajectòria, el Jordi ha treballat per administracions, empreses privades i ara s’ofereix des de l’àmbit més autònom.
La gent sap cuidar la natura més propera, que és la que té a casa en forma de plantes, o necessita moltes instruccions i consells?
No es tracta de consells o instruccions, sinó de saber on buscar i, sobretot, de comprendre que cada planta és diferent, tant en necessitats com en funcions. La majoria de clients pensen que regar i abonar ja és suficient, però desconeixen que cada planta necessita unes quantitats d’adob i aigua diferents, que el tipus de terra o substrat utilitzats no sempre és el mateix i que la intensitat de llum i la temperatura també discerneixen segons la planta.
A moltes cases ja hi ha instal·lats horts urbans per a l’autoconsum. Aquesta és una formula cada cop més abundant i sembla que va a més oi?
Doncs sí. Solament cal buscar per Internet i podem trobar un gran nombre de webs que en parlen, infinitat de vídeos i se’n parla sovint en molts perfils de xarxes socials.
L’agricultura ecològica ens ha fet veure que nosaltres també podem obtenir productes d’horta frescos, i sense necessitat de tenir un terreny. Les taules de plantació i les torretes ens ofereixen aquesta possibilitat, fins i tot podem construir hort verticals
Creus que el futur passarà per aquí, per fer més autoconsum i apreciar allò que ens regala la terra quan tu la tractes com cal?
Esperem que sí. Moltes famílies decideixen abandonar la vida a la ciutat i s’aventuren a la vida rural. El plaer de treballar la terra i obtenir-ne fruits es va implantant a la nostra societat, utilitzant tècniques respectuoses amb el medi ambient i abandonant l’ús de pesticides i adobs químics. El sòl és ple de vida i sabent com funciona i què li va bé, aconseguirem una perfecta entesa entre ell i les nostres necessitats.